El temps

 

Durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d'una manera contínua i uniforme i que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions...

I el que resulta d'una cursa de fons.

I que passa i passa inexorablement. Sense aturar-se mai, sense fi.

El volem aprofitar sempre, ni viure'l, ni badar-lo. Fer-lo servir, utilitzar-lo.

Hom en vol més. Cada dia més. Cada any més. I en realitat cada cop en queda menys.

A contrarellotge? Sabem que en el minut u tenim un minut menys. I així vivim. Així deambulem ociosos o atrafegats desaprofitant i destruint el be preuat.

Se'ns escorre entre els dits, lànguids, dèbils...

Concepte genèric al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la durada mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que ha estat.

I més i més i més. Però no vull perdre més el temps, per avui.