Quan un camí no te sortida, no en té. I no es pot fer gaire més. Senzillament no en té. Cal ser conscient que per molt esforç que t'hagi costat arribar fins allà, per molt temps que hi hagis dedicat o fins i tot sabent que aquell era de tots, el millor camí, no s'hi pot passar.
Cal reconfigurar-se. Ressetejar-se. Recalcular la ruta i buscar-ne una altra que et permeti avançar cap a l'objectiu que t'havies marcat.
Ni mal de caps, ni plors, ni penes. En la vida, constantment, hem de redefinir el nostre camí. I sabeu què? És que això és viure...
No hay comentarios:
Publicar un comentario