Fa uns dies parlava amb el meu fill i li deia:
JO - Àlex, el proper dissabte vaig de casament.
ELL - Ah si, mama? i jo podré anar també?
JO - No vida, és un casament on només hi van persones grans.
ELL - Ah d'acord. I qui es casa mama? Una noia i un noi? Una noia i una altra noia? O dos nois?
Hi ha vegades que sé, que amb totes les dificultats del món i els milers d'errors que segur cometo (sempre sense intenció), i ell solet em fa veure que ho estem fent be.
Per què l'amor és amor, sigui com sigui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario