I com tot, les relacions, amb el temps, es deterioren. Cada cop costa més veure en l'altre allò que un dia us va enamorar. Els seus petits defectes semblen insalvables i les seves rareses insuportables.
Com és que us mireu i ja no veieu en l'altre allò que un dia us va ensimismar? On és aquella mirada còmplice que us feia invencibles davant la humanitat? Ha canviat? Ja no és el mateix?
Gairebé ni us coneixeu al llarg del temps...
I així com un dia tot va començar, un bon dia s'acaba. I l'amor passa a ser rancúnia. I l'estima es converteix en retrets. I el respecte en dolor.
Tal vegada aquesta podria ser la història de qualsevol parella, i tanmateix, la història d'amor de convergència i unió, que avui, després de 37 anys de relacions estables, serioses i catòliques, s'acaba.
Que ningú pateixi, ambdós són joves d'esperit (perquè d'edat no, tampoc ens enganyem) i en pocs dies tornaran a estar enamorats. De fet algun, ja festeja amb aquella més joveneta asseguda a l'esquerra del saló.
No hay comentarios:
Publicar un comentario