Avui és el meu aniversari, en faig 37!
I aquest any em passa una cosa curiosa. Fa tant temps que vaig dient que en tinc gairebé 37 que ara és com si n'hagués de fer 38... No és que tingui ganes de fer-ne més dels que tinc, ans al contrari, és només que enguany m'he avançat en el calendari i ara he de pensar dos cops abans de respondre quan em pregunten quants anys tinc.
Els celebro contenta, tranquil·la, en pau. Sense gaire eufòries però satisfeta del moment vital que estic gaudint. Amb qui més m'estimo del món, amb els meus, amb noves amistats, amb les de sempre i amb gent propera que tot i no ser molt íntima fan que la meva vida sigui més bonica i plena de petits detalls preciosos.
Per si algú es pregunta què em podria regalar, aquí us deixo alguns suggeriments. Vull abraçades d'aquelles cos a cos i de 5 segons com a mínim, petons a les galtes, al front i als llavis, missatges que em fan somriure, trucades llargues, sopars sorpresa sense planificar i molt d'amor. Això és el que necessito i el que més em ve de gust, ara ja ho sabeu, no hi ha excusa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario